Anàlisi de les pràctiques

Encara recordo com si fos ahir el dia 13 de gener, va ser el dia que posàvem en marxa aquesta gran experiència. Durant aquests dos mesos han estat plegats d’emocions i coneixements molt potents. Mai m’hagués parat a pensar que en la primera experiència com a professor hagués de fer temàtiques que en la universitat no s’han tractat com dissenyar una Unitat de Programació sobre el Judo i realitzar diverses sessions d’aeròbic. Anem pas per pas:

Durant el primer període de pràctiques val a dir que va ser molt exigent alhora de realitzar la memòria de pràctiques. Teníem molts indicadors a descriure i poc temps per realitzar-ho, però finalment ho vàrem superar amb comoditat. En el que es refereix les vivències en el centre durant aquest primer període eren còmodes, ja que teníem que observar les classes del nostre tutor de pràctiques, visitar els diferents espais educatius del centre, reunir-nos amb la directora i amb els informàtics.

A mesura que els dies passaven, ens sentíem mes partícips de l’acció educativa, fins i tot dúiem parts de la sessió que finalment passaven a ser tota la sessió. Recordo emocions d’intranquil·litat i nerviosisme quan el professor ens va dir que la pròxima sessió l’havíem de dur a terme nostres, però ens ho va dir sense poder preparar res, 5 minuts abans d’iniciar-se. Va ser una experiència que la recordaré com a una prova superada. Estàvem fent rugby amb els i les alumnes de 2n ESO i ens va tocar explicar com es feia una melé, l’explicació no va ser la idònia ja que va ser molt ràpida però els alumnes ho van entendre a la primera. Al finalitzar la classe vaig fer-li un comentari al professor dient que tenia molta calor a causa del nerviosisme de fer la classe. Ell va respondre: “Tranquilo, te acostumbraras al finalizar las practicas harás hecho muchas clases”  tenia tota la raó. Per finalitzar aquest període de pràctiques vaig dur a terme 3 sessions d’hoquei amb els alumnes de 3r de ESO on van sortir força bé.

El segon període de pràctiques eren autònomes, significa que nosaltres havíem de fer totes les classes. Durant aquest mes de febrer vaig sentir-me com un professor de veritat, la sensació que tenia era molt bona, d’haver complert el que realment volia des de feia molt de temps, ser professor.

Durant aquests dies, vaig centrar-me amb el disseny d’una unitat didàctica per als alumnes de 3r de la ESO, vaig fer Judo. Va ser difícil iniciar perquè no sabia res d’aquest esport, com he comentat en la universitat no hem tingut el plaer de practicar aquest esport. Per tant, començava amb cert neguit de com podrien sortir les sessions. Vaig buscar informació del reglament, d les tècniques i finalment vaig quedar amb un amic que ell en la universitat sí que va fer judo.

Un cop finalitzada la unitat de programació, estic satisfet amb les tècniques que els alumnes han après encara que m’hagués agradat seguir ja que la normativa del judo i  la puntuació, entre altres, no he pogut ensenyar-ho per falta de temps. Per aprovar la unitat de programació que havia dissenyat, els alumnes havien de realitzar dos tasques, la primera confeccionar una coavaluació amb un company i superar-la, i finalment per grups fer un treball de les diferents tècniques que s’han practicat durant les 5 sessions.

A part de les classes de 3r de la ESO, vaig estar fent les de 1r, on els alumnes estaven fent acrosport amb l’objectiu de realitzar una coreografia amb suport musical, d’aquesta manera, durant les classes els alumnes eren autònoms en el treball. Els alumnes de 2n de la ESO estaven fent les sessions que en meu company Xavi havia planificat sobre curses d’orientació, i finalment 4t de la ESO vàrem començar amb l’aeròbic. L’experiència amb l’aeròbic que puc treure desprès d’aquests dies és confusa, per una banda molt content si el grup al que realitzes la pràctica t’acompanya en el procés d’aprenentatge i de l’altre banda, no tant bona si tens una sèrie d’alumnes especialment nois que no volen fer aeròbic. La metodologia que vàrem seguir va ser potenciar a les persones que realment volien fer l’activitat. Així finalment vàrem involucrar a la resta d’alumnes a l’activitat.

En el següent apartat exposarem el que s’ha treballat en el màster i el que ens hem trobat en el centre de pràctiques.

El primer que penso quan em faig aquesta relació entre el màster i la pràctica real és que on de veritat s’aprenen les experiències, la gestió de grups, els nous estils d’aprenentatge, és en l’escola. És a dir, l’escola és la realitat, és el verdader examen que en el dia a dia ens hi trobarem. Val a dir, que sense la formació de la universitat hagués sigut molt més complicat.

Durant les pràctiques han aparegut aspectes que en la universitat hem treballat com per exemple tot el referent sobre l’assignatura del Currículum de l’Educació Física, realitzant Unitats didàctiques, inventaris de material, sortides. Són aspectes que segur ens trobarem en el centre escolar. Una altra relació important fa referència sobre entendre en quina etapa de l’adolescència es troba el nen. Aquests coneixements ens servirà per entendre el perquè de l’actitud dels nens, tot això ho hem après en l’assignatura de Psicologia del desenvolupament.

Finalment, l’estada en el centre de pràctiques ens ha fet observar la importància que avui en dia tenen les TIC en els centres. Des de la Universitat exposen que són molt importants però quan et dones compte de tal magnitud és quan estàs en un centre escolar. És una eina que pot ser molt útil i que s’ha de potenciar per beneficiar-se dels aprenentatge.

Un cop finalitzat els dos períodes de practiques tornem a la realitzat, tornada a la universitat, llevar-se aviat, agafar l’autobús... però sense perdre l’esperança que algun dia seran tots els dies com aquests darrers mesos.