2 fets

Durant la segona setmana en el centre de pràctiques, va ocórrer un fet que m’agradaria exposar, va ser exactament un dijous a les 13 hores i 20 minuts, just abans que els alumnes vagin a dinar. Al finalitzar la sessió d’Acrosport, els alumnes han de recollir el material per poder anar a la dutxa. En aquest moment, el docent és quan ha d’estar més atent, ja que els nois i les noies juguen i es poden fer mal. Si exposo aquest fet amb aquesta introducció és que algun alumne va quedar malparat durant aquest període de temps? Doncs sí.

Penso que va ser un cúmul de diversos factors com que ha era l’hora d’anar a dinar i els alumnes perden la concentració, són nois i el que volen és jugar en tot moment i finalment penso que fan les coses sense pensar amb les conseqüències finals.  Com he exposat amb anterioritat els alumnes estaven recollint el material que havien utilitzat en la classe d’Acrosport, 4 quadrats de tatami i dues màrfegues per cada grup. 

 Alguns alumnes recollien el seu material, penso que els alumnes han de recollir el material utilitzat , ja que d’aquesta manera el seu aprenentatge i la seva conducta es millora i es veuen reflectits amb els seus valors, segons Lucini (1992) citat a Prat i Soler (2003) exposa que els valors són projectes globals que s’instrumentalitzen en el comportament individual a través de la vivència de les actituds i del compliment conscient de les normes.  Bolívar (1992) citat a Prat i Soler (2003) ens fa referència que els valors són models o ideals de conducta. D’aquesta manera realitzant tasques durant les sessions millorem les conductes i responsabilitats dels alumnes.  Com afirma Camps (1990) citat a Prat i Soler (2003)  l’escola com una institució educativa ha d’assumir que, a més a més d’instruir i de transmetre uns coneixements i unes habilitats o tècniques, ha de formar persones.

Els altres alumnes jugaven, corrien, saltaven es feien burla i en una de tantes, un noi va saltar sobre del turmell d’un altre alumne, llavors l’actitud de tots els nois ja va canviar en estat de temor, què ta passat? Qui ha estat? Jo no veritat? Ningú tenia el valor d’afrontar la culpa fins que finalment va sortir el responsable. 

L’alumne malparat, va patir tal cop que el seu turmell de la cama esquerra es va torçar produint un lleu esquinç. Llavors tots els alumnes que estaven al gimnàs el van ajudar-lo a canviar per anar a la Quirón per realitzar les proves oportunes per saber el grau de lesió. Finalment es va trucar als seus pares informar-los de l’accident.

El segon fet que vull desenvolupar a continuació, és pot observar durant totes les sessions de la classe d’educació física. La temàtica que exposaré és sobre el gènere, l’educació física i el docent. Durant la primera setmana de desembre i les primeres de gener, vaig poder observar com la majoria de participants en les classes són noies, hi ha més noies que nois.

Aquesta dada no és rellevant, però serveix com a introducció del tema que vindrà a continuació. Dins de la metodologia que segueix el professor, seguint el model de Horpe (1986) citat a Alarcón [et al] (2010), l’aprenentatge segueix un procés de diverses fases on la finalitat és augmentar la complexitat fins arribar al joc real que s’està practicant, el nombre de jugadors i jugadores varia depenent la tasca. Aquesta formació de grups no és fa d’una manera aleatòria, sinó que el professor exigeix que els grups siguin mixtes.

 Aquesta organització fa que tots els alumnes participin i cooperin en l’activitat física. Com descriu Griffin (1989) citat a Devís, Fuentes i Sparkes (2005) la interacció de les noies  dins del grup tenen un caire cooperatiu mentre que el dels nois tenen més caràcter físic. D’aquesta manera aquest mateix autor considera que el gènere és l’agent socialitzador més important en les classes d’educació física.

La problemàtica del gènere en les classes d’educació física ve de lluny, Siedentop (1998). En els últims temps s’ha parlat molt sobre aquest problema i la discriminació que pateixen les noies, un estudi realitzat per Vázquez (2000) exposa que els professors atenen més als nois que a les noies, tant per raons de control com d’ensenyament. En aquest punt, segons Devís, Fuentes i Sparkes (2005) comenten que és fonamental una  bona formació del professorat. Aquests mateixos autors citen una iniciativa curricular.

La iniciativa és exposada per Ennis (1999) citat a Devís, Fuentes i Sparkes (2005)  a on és fonamenta en una innovació curricular anomenada Esport per a la Pau. Aquesta es dirigeix amb l’objectiu d’augmentar la participació de les noies adolescents. Els resultats indiquen l’existència d’unes millores en l’ambient  esportiu de les noies, al augment del goig i de la percepció de l’èxit, la cooperació entre nois  i noies, i de les actituds positives d’ells cap a elles. 

Per tant, crec que realitzant la formació de grup que realitza el docent dona una igualtat entre els generes e implica una molt bona dinàmica de grup i de cooperació entre sexes. 

Bibliografia

PRAT, María i SOLER, Susana (2003) Actitudes, valores y normas en la educación física y el deporte. Barcelona: Inde.

SIEDENTOP, Darly. (1998) Aprender a enseñar la educación física. Barcelona: Inde

VAZQUEZ, Benilde, [et al]. (2000) Educación física y género, Madrid: Gymnos.

DEVÍS, José, FUENTES, Jorge i SPARKES, Andrew. “¿Qué permanece oculto del currículum oculto? las identidades de género y de sexualidad en la educación física”. Revista iberoamericana de educación. (2005),  39 p. 73-90.